Historia

L’olor de la barreja de l’oli amb la benzina, els dits bruts de greix, la suavitat del pistó dins del cilindre, aquell soroll tan característic quan comença a “petar” el motor i tot funciona com una seda… Qui ho pot resistir ?... Ara fa una mica més de 50 anys uns quants no se’n van poder estar i al carrer Muntaner, al taller d’en Paretes, van pensar formar un club de motoristes, el Moto Club Sitges.

Això passava l’any 1952 quan per primer cop es van reunir per fundar el Moto Club. Sabem que van participar-hi en Salvador Paretes, Àngel Sanpedro, Andreu Lujan, Domingo Pérez, Jaume Roure...Es va constituir el 30 de juliol de 1953 i un any més tard, el 27 d’agost, es fundava oficialment adherit a la Real Federación Española de Motociclismo.

Ben aviat es van anar afegint nous socis: Andreu Planas, Ricard Gassó, Antoni Muntaner, Antoni Olivé, Josep Carbonell, Josep Sanpedro, Josep Maria Matas...molts d’ells van participar en les primeres juntes.

La quantitat de socis una vegada feta la constitució va ser de 52. També es va escollir el primer president: Josep Ferret de Querol. Poc després va ser substituït per l’Àngel Sanpedro.

Aquests joves afeccionats, encara no fundat oficialment el Club, ja van realitzar la que es considera la primera activitat: una excursió de regularitat feta en un circuit local i organitzada amb la col•laboració del Moto Club Vendrell en la seva part tècnica, que com diu la memòria del club dels anys 1953-54-55-56 (*1) “por la falta de experiéncia y de medios que contamos”. Durant les primeres dècades de funcionament del Club es van dedicar més a activitats socials i de germanor que no pas a l’organització de grans proves esportives. Excursions fetes pels socis i familiars, que recorrien pobles de les comarques properes i acabaven sempre en alguna masia on podien fer alguna costellada. Hi destaquen en l’organització l’Odon Raventós i l’Antoni Olivé que a part de gaudir del recorregut en moto consideraven molt important l apart culinària.

(*1) Memoria correspondiente a los años 1953-54-55-56. Sitges a 31 de Enero de 157. La Junta Directiva. Aquesta és la única memòria que es conserva. Tampoc s’han conservat la majoria de les Actes de les juntes.

Des de la seu social, el bar El Cable, i amb unes juntes no massa nombroses, es van preparar algunes curses a l’Autòdrom de Terramar (29 d’agost de l’any 55, Festival de l’Autòdrom de Terramar) amb la col•laboració del Moto Club de Barcelona. Es celebra una cursa de velocitat, de categories lliures, amb participació nombrosa tant de pilots nacionals com locals i on s’hi va convidar el Governador Civil de la Província.

També recordem d’aquest període, l’organització d’un control a Sitges del “Rally d’Andorra”. Els andorrans van demanar col•laboració per muntar un control dins del recorregut del ral•li que preparaven per l’any 1958. els sitgetans, amb un gran entusiasme van muntar el control a “Can Perico”, que havia d’estar obert des de les tres fins a les set de la matinada. Donaven a cada un dels participants un petit lot de record on hi havia una ampolla de malvasia (no sé si ara es consideraria políticament correcte aquest obsequi). Els andorrans van quedar tan satisfets, que van invitar al Moto Club a visitar Andorra.

Aquesta visita es va fer l’abril de 160. van rebre als motoristes sitgetans a la frontera, i aquests van quedar meravellats de les motos i els cotxes “Mercedes” que lluïen, sobretot comparats amb les seves màquines.

El Moto Club també realitzava activitats de celebració anual com les curses de “Pavo” iniciades de 1955, les ”gymkhames” benèfiques de Reis a partir de 1960, (encara que el 1956, al juny i a l’octubre, se’n van fer dues a benefici de l’Hospital) i la celebració del dia de Sant Cristòfol. La primera que es va celebrar va ser el 1960 i es va aprofitar per beneir el banderí de l’entitat. Es va fer en una missa al Santuari de la Verge del Vinyet i hi van actuar de padrins els nens Salvador Paretes i Mª Rosa Pascual. Després de la benedicció i el lliurament de la clàssica medalla del Sant als vehicles assistents, van fer un sopar de germanor al restaurant el Greco (*2).

Iniciada la dècada dels 70, perquè els temps canvien, i el país també, el Moto Club, sense abandonar el caràcter social, fa un gir més cap a l’organització i participació en proves esportives, el trial, l’enduro i la velocitat, cosa que provocarà un cert desarrelament de la població, sobre tot marcat per una falta de circuits locals i per participació, cada vegada més, en proves nacionals o internacionals.

Però una altre banda també és quan s’aconsegueix per el Moto Club, una rellevància esportiva a nivell de Catalunya, d’Espanya i internacional destacable.

Les proves que van començar a participar el Moto Club van ser en les de trial, la primera al gener de 1965 “1ª Cursa de Muntanya”. Uns anys més tard, al 1972 i 173, el I i III Trial Muntanya, i a partir de 1975 ja amb el nom definitiu de Trial Sitges.

També es aquests anys es va començar a participar en proves d’enduro. El “culpable” va ser en Felip Beltran, corredor de Bultaco que va fer decantar l’afecció de la majoria dels socis cap aquest tipus de proves. Així naixia l’escuderia Box 1 de Ramon Esscudé dedicada sobre tot a l’enduro i al motocròs i feia la “competència” a l’altre Ramon, en Viñola, que dirigia l’escuderia dedicada al trial.

De tota manera, aquesta “competència” no va fer arribar la sang al riu, tan sols es recorda un enfrontament, el que va succeir 1 de maig de 1976 entre les dues escuderies, en un partit de futbol en moto al camp de la Avda. Sofía. Pel que fa a l’enduro també hem de destacar molt especialment els dos dies de Campionat d’Europa d’Enduro, fets a Sitges el 2 i 3 de maig de 1981 i el 7 i 8 de maig de 1983, organitzats pel Real Moto Club de Catalunya (RMCC) i amb la col•laboració del Moto Club Sitges. Encara es recorda la gran quantitat de camions tràiler carregats de motos que omplien el càmping Los Almendros.

L’altre gran prova on el Moto Club ha destacat, és en els Sis Dies Internacionals d’Enduro (ISDE) que des de 1983 fins avui no ha deixat de participar-hi, i aquí, sens dubte, a qui hem d’anomenar és a en Joan Massó que, a part de fer alguns podis, és el pilot internacional que a participat més vegades als Sis Dies.

Hem d’esmentar, també, les proves locals, especialment les Tres Hores de Resistència Vila de Sitges, prova vàlida pel campionat de Catalunya, que tot i que s’ha celebrat algunes vegades a Sitges, en la majoria d’ocasions s’ha realitzat en circuits de sant Pere de Ribes, Pontons i Moja. La última feta a Sitges, va ser el 29 de febres de 2004, per celebrar el cinquantè aniversari del Moto Club i que ha estat d’àmbit estatal amb pilots de primera categoria mundial.

Ens queda encara, parlar del motociclisme de velocitat, que a diferència del que passava en l’enduro, en aquesta disciplina la participació és més reduïda, però no per això menys important.

Les motos corren en circuits d’asfalt, com en les Tres Hores de Velomotors de Can Padró (Manresa) o també les carreres en costa a Montserrat, Sant Feliu de Codines, Vallvidrera, la Rabassada, entre d’altres.

El més conegut de la modalitat de velocitat és però, les carreres en circuits tancats, encara que aquests siguin moltes vegades urbans.

El pilot de velocitat del Moto Club Sitges va ser l’Artur Duch, en proves del campionat d’Espanya. Quan en Duch va començar als anys 70 no era fàcil. Ell, amb gent del Moto Club es passaven nits senceres a l’Autòdrom preparant i arreglant les motos que provaven de matinada per comprovar l aposta a punt. Desprès les carregaven als cotxes com podien i recorrien una pila de circuits per tota Espanya: Jerez, Burgos, Calafat, Xàtiva, Sevilla, Alcoi, Saragossa... Tot i les dificultats, en Duch va córrer el campionat de 125 cc. Al costat de pilots com Angel Nieto, Ricardo Tormo i Benjamín Grau. Va arribar a obtenir llocs de mèrit, una vuitena i una desena posició. Posteriorment, juntament amb en Manuel Hill, va participar en el campionat de Catalunya de motos clàssiques i va aconseguir guanyar-ne dos.

En els anys 90, en aquesta mateixa modalitat hi van destacar els pilots Salvador Ferran “Salva”, Ignasi Bernat i en Xavi Ferrer. Ens queda per ressenyar la tasca pedagògica, que tot i ser es veu menys, el Moto Club l’ha anat fent sempre. Recordem en aquesta tasca a en Genís Mataró que va inculcar a molts joves pilots que pujar sobre una moto s’ha de fer amb intel•ligència i preparació. Però...quin plaer, sentir “petar” el motor, el vent a la cara i la sensació de llibertat.